Síntesi final!

Conclusió

-               - Per què necessitem tants llibres  al món d’ensenyament si actualment podem utilitzar els llibres digitals?

-               - Per què malgastar papers, cartolines,i/o fer  cartells si tenim el servei del Glogster?

-              -  Entre els alumnes comparteixen informació, diverses opinions i crítiques, però com?

Utilitzant el Blog creen el seu espai personal i els seus companys poden compartir diverses opinions, utilitzant el twitter poden enllaçar diferents links d’articles d’opinios, crítiques, vídeos, etc. i compartir-ho a tota aquella gent que estigui interessada.

Actualment vivim en un món de Sharisme , on tota la informació que recerquem i destaquem està compartida arreu del món sempre i quan ho permetem i sigui pública.

Al llarg del semestre de la optativa UDTIC (unitat didàctica de la tecnologia , informació i comunicació), personalment he après moltes coses sobre l’ensenyament dins del món digital. Principalment destaco totes les intervencions didàctiques que hem fet entre tots els companys d’aquesta optativa sobre diferents serveis i eines de les TIC:

-        -  Projecte interdisciplinari

-        - Educació a través de les emocions i de les TIC

-        - Glogster i el Photopeach

-        -  Moodle i dipity

-        - VoiceThread

-        - WordPress

-        - Webquest

-          - Blogosfera

D’altra banda, he de reconèixer que el principi de la optativa, no em veia capaç d’estar dins del món de les TIC. Obrir tantes xarxes socials com el twitter, el delicious, about.me... no em resultava profitós, però ara m’adono que puc estar al dia de totes les meves aficions utilitzant serveis com els que he destacat anteriorment.

En conclusió, com a futura mestre espero tenir la oportunitat d’ensenyar amb l’ús de les TIC, que els alumnes recerquin, comparteixin diferents idees i opinions entre ells amb les noves tecnologies, i sobretot vull aprendre d’ells, que m’expliquin totes aquelles eines i serveis que han utilitzat per fer una recerca. 

Resum de "La competència digital"

Al llarg del semestre, hem llegit, parlat i hem fet debats sobre el llibre La competència digital a l'educació primària dels quals l'autor és en Miquel Àngel Prats.


Sembla mentida que antigament l'ensenyament consistia en: mestre, paper i llapis. Els alumnes havien d'aprendre pel professor i no podien recercar informació per ells mateixos.
Ara ja tenim les TIC, i l'ensenyament s'ha desenvolupat tan que els alumnes aprenen i fan la seva pròpia recerca utilitzant les tecnologies.

Aquí he fet 5 cèntims dels dos primers capítols del llibre!

Ho recomano per aquells futurs mestres de primària.

La competència digital a l’educació primària

View more presentations from Nuria.

WordPress

Després de l’exposició sobre aquest servei, recordem que el WordPress és una avançada plataforma semàntica de publicació personal orientada a l'estètica, els estàndards web i la seva utilitat. WordPress és lliure i, al mateix temps, gratuït.

Dit de manera més senzilla, WordPress és el sistema que utilitzes quan vols treballar amb la teva eina de publicació en lloc de barallar-te amb ella.

Destacaria el WordPress que vam crear al llarg de la intervenció a l'aula, però per raons de privatització vam eliminar la feina realitzada. La feina consistia en fer un diari de la universitat amb apartats diferents com el temps, internacional, economia, etc...

Per més informació sobre aquest servei cliqueu aquí.

Projecte telemàtic

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.

Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professor, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís del participació de principi a fi perquè l’abandonament repercuteix negativament ens els alumnes.

A través d’una pàgina web, he descobert que de projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus: Alguns, com la Meganadala d’El PatiNet (http://www.patinet.org/) són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres, com Harry Potter (www.pangea.org/iearn/harrypotter) són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats. Aquests darrers ofereixen un ampli ventall de possibilitats de treball, amb nombroses activitats de les quals podem triar aquelles que millor s’adapten a les nostres necessitats o interessos.

La Web 2.0

Quan cursàvem 1r Grau d'educació primària, vam escoltar una conferència d'una col·laboradora de TAC i autora d'un bloc. Ella és mestra d'educació infantil i primària i recordo que ens va parlar de la web 2.0.
Trobo que ja que cursem aquesta assignatura, no aniria malament recordar el canvi del pas de la web 1.0 a la web 2.0.

Un dels canvis, és el pas de la web 1.0 a la web 2.0, és a dir: la web 1.0 és el tràfic de persones que podien posar tot tipus d’informació a la xarxa, i això contenia un percentatge molt baix, en canvi, amb la web 2.0 ens permet gestionar una pàgina com el blogger, fotolog, facebook, etc. I amb aquestes pàgina web podem posar tot tipus d’informació i compartir-ho amb tothom qui vulguem. Amb això, Internet és una gran font d’informació a través de les webs 2.0, com també el que fa el Google, Gmail, etc.
Pel que fa l’àmbit educatiu amb el bloc i tot tipus de tecnologies és que poden ser compartides, i amb això contenen un aprenentatge i coneixement més extens, i és molt positiu perquè a part de tenir un bon ensenyament, és una gran motivació pels infants i també pels adults. Els blocs fets pels mestres i/o infants, no només són compartits per ells, sinó per altres centres i això implica una gran informació i molta capacitat de coneixements.
Després de fer aquest petit resum de la web 2.0, m’he volgut informar més sobre aquest tema, i a través del Youtube, que és una pàgina web 2.0, he trobat un PowerPoint molt ben explicat que crec que és interessant, no només per tot el que ens explica, sinó pel que puguem entendre nosaltres i aplicar-ho a les noves tecnologies.

WebQuest

Una WebQuest és un tipus d’activitat didàctica basada en pressupostos constructivistes de l’aprenentatge i la ensenyança, que es basa en tècniques de treball en grup per projectes i en la investigació amb activitats bàsiques d’ensenyança/aprenentatge. La seva mecànica és relativament simple i ens permet conèixer pràctiques de treball a l’aula.
En una WebQuest es divideix als alumnes en grups, se’ls hi assigna a cadascú un rol diferent i se’ls hi proposa realitzar conjuntament un tema, que es farà amb un producte amb característiques ben definides. Dit això, els alumnes seguiran un procés a través de varis passos o fases, planificant prèviament pel professor, durant el qual els alumnes realitzaran una àmplia gama d’activitats, com per exemple: llegir, comprendre i sintetitzar informació seleccionada d’Internet o d’altres fonts, etc.
El que s’intenta fomentar són les habilitats cooperatives dels nens, per ajudar i arribar al fi comú d’obtenir un treball molt més elaborat, les habilitats cognitives de l’infant i l’autonomia de cadascú per trobar la informació, saber-la seleccionar i agafar el més important.
Dins de la pàgina http://webquestcat.cat/, vull destacar una article d’un projecte anomenat: Com podem explicar un llibre?. A primera vista sembla força infantil, i sempre es destaquen les mateixes coses realitzant la introducció, objectius i continguts i finalitzant una avaluació. Però vull destacar les activitats que fan aquest projecte en ajudar els infants.
Una WebQuest ens serveix per reflexionar i conèixer noves tecnologies com a eina i recurs per cercar informació i també per aprendre, no només nosaltres sinó pels infants. Fent servir l’exemple d’aquest article, gràcies aquest ús tecnològic poden aprendre explicar-se i conèixer totes aquestes eines dels llibres i de tot el seu entorn.

Connectivisme

Abans de res, s’ha d’agrair a Lee LeFever de CommonCraft per permetre l’ús del seu genial diseny.

El Connectivisme és una teoria que destaca que l’aprenentatge passa com a part d’una xarxa social de moltes i diverses connexions i enllaços. Aquesta xarxa existeix a través de varies eines i tecnologies.

Les eines en si mateixes no són tan importants com les connexions que ho fan possibles.

Gràcies a les connexions i els enllaços el nostre aprenentatge cada vegada es va desenvolupant més i els coneixements es van ampliant. A l’hora de recercar informació ho tenim fàcil, però a la vegada complicat perquè no tota la informació que trobem a l’Internet és correcte. Amb això hem de vigilar!
El futur de l'educació està rodejat de noves tecnologies, de noves xarxes socials, nous enllaços i tot un món ple de connexions. 

Seguidament trobareu un vídeo sobre aquesta teoria del connectivisme que ho destaca amb uns exemples molt clars. 

"Las redes sociales i la educación del futuro"